L’ERP i el regne dels diners
L’ERP es va “menjar” a aplicacions comptables, de facturació, etc., relegant-les a un nínxol de mercat orientat a unitats de negoci menors que no requereixen “tant” per a la seva gestió monetària.
Aviat es va veure que l’empresa estava oberta a una “sobreinversió” en aquest sentit.
Per això van proliferar tot tipus d’ERP, alguns dels quals van resultar un veritable “pou sense fons”.
Arran d’aquí, els més robustos van crear grans corporacions i la seva adquisició actual ja no és només per gestionar, sinó també per poder “fardar davant” i vendre més per això que la competència.
Perquè la posada en marxa no és precisament econòmica i la seva flexibilitat d’adaptació no és apta per a totes les butxaques.
El que és car és relatiu… si es mesura el benefici
Encara que això de “car” és relatiu, ja que hauria de ser inversament proporcional al benefici obtingut. I aquest benefici, és clar, hauria de ser mesurable.
El “discutible” dels ERP és que ens intenten “vendre” que allò “integrat” és millor que allò “integrable”. I aquí no, Pedrín!!
Integrat no sempre vol dir millor
I per això ens ofereixen allà de “tot” i més.
Molt ficat a calçador i poc pràctic.
No invertint massa en això perquè allò “neonat” realment no és “negoci”, més enllà de poder afirmar: “Sí, també ho tenim!!”
Més com un argument de venda que com una reality contrastada.
I és que no es pot ser bo a “tot”!!!
L’especialització també importa
La “generalitat” posada a cops o caiguda del cel no millora l’especialització “integrable”.
A tu també t’han intentat convèncer de com n’és de òptim gestionar un magatzem de “recanvis” de manteniment amb la seva gestió de matèries primeres i insums de producció?
De poder, es pot. Ja se sap que: “A falta de pa, bones són coques”.
El que SÍ ha de gestionar l’ERP
Les altes, el control global d’estocs, el cost unitari imputable a cada moment, la seva gestió de compres i les entrades de “recanvis” HAN de ser gestionades de manera exclusiva per un ERP, juntament amb altres materials, amb estratègia comuna. Amén!!
Perquè l’ERP té sentit.
Perquè parlem de compres, entrades, costos, comptabilitat, estoc global, estratègia comuna de materials.
El que HA de gestionar el GMAO
Ara bé, la gestió en múltiples ubicacions de magatzem, un cop ja tenim el “recanvi” a casa, HA de ser tasca de GMAO.
I ha d’estar governada per personal de manteniment, que són els que els usen en exclusiva i, per tant, els que els “pateixen”.
Una àrea de Manteniment que, mitjançant tècnics, hauria de disposar, com altres àrees, de “algú” de gestió.
Els recanvis tenen vida pròpia
Moviments com: reubicacions, reserves, lliuraments, devolucions, consums de “recanvis” lligats a actuacions registrades a OT’s, són casuístiques específiques de “recanvis” que no es presenten en la gestió d’un altre tipus de materials. Com tampoc el seu ús ni la raó de ser.
Classificació multinivell: una altra lliga
I què dir de la classificació “multi-nivell”!!
Perquè no tot es pot tractar com una simple referència de magatzem.
No tot s?analitza igual.
No tot es consumeix igual.
No tot té el mateix comportament, ni la mateixa criticitat ni el mateix impacte en manteniment.
Mesurar bé per decidir millor
Oi que no se t’acudiria fer estadística d’una referència concreta de ganiveta??
La gràcia no és només saber que s’ha consumit una fulla.
La gràcia és poder analitzar: quin tipus de fulla, en quina màquina, en quin procés, amb quina freqüència, amb quin cost associat, i sota quina incidència o actuació de manteniment.
Perquè és aquí on la gestió de recanvis deixa de ser “magatzem” i comença a ser informació útil per mantenir millor.
