Primer registrar bé. Després analitzar
Per tant, és vital assegurar abans que res el registre de les nostres dades.
I per això no importa tant: el programari o la plataforma on es registrin, les capacitacions o formacions “premium” que s’hagin pogut donar als registradors, ni els informes posteriors que pretenguem obtenir.
El que cal és COMPROMÍS en el procés. I no només involucració.
Compromís des del principi i en el temps
Aquest compromís ha de ser present tant a la fase inicial dimplantació com, a partir de llavors, al llarg del temps.
Sense relaxació.
Tant per part del registrador com del responsable. Perquè el responsable no pot abaixar la guàrdia a la primera de canvi a nivell de seguiment i control.
Aleshores… per a què nassos registrem?
El registre periòdic d’unes dades no té sentit si posteriorment no les podem estudiar estadísticament.
Però tampoc no té sentit si aquestes dades són “una merda”.
Potser serveixi per justificar alguna cosa.
Però, en realitat, és una pèrdua de temps!!!!
Què hem de registrar?
TOT: Entenent com a “TOT” allò que vulguem registrar. I això ho decidim nosaltres. Ara bé, SEMPRE que es doni una part d’aquest TOT, l’hem de registrar. No només quan ens vingui de gust.
ÚTIL: Registrem només informació útil. Informació sensible a ser estudiada estadísticament a posteriori o simplement descriptiva. Preferiblement, informació no repetitiva ni ja existent en altres sistemes.
BÉ: El que s’ha registrat s’ha d’ajustar SEMPRE a la realitat. I una mateixa situació l’hem de registrar SEMPRE de la mateixa manera. Si alguna cosa és BLANC, hem de registrar-ho sempre com a BLANC. I no, depenent del temps o de l’humor d’aquell dia, com: MARFIL, FUM o OS.
COMPLET: Hem de registrar sempre les mateixes dades davant d’una mateixa situació. Perquè si cada cop registrem una cosa diferent, després no podrem comparar, interpretar ni concloure res amb un mínim de fiabilitat.
Registrar bé no sempre és fàcil
Això no és fàcil garantir-ho, sobretot si el registre és manual.
Podríem pensar aleshores que no “qualsevol fill de veí” és capaç de registrar.
Doncs sí, així és, amic!!!
Tot i que això no significa que no hi pugui participar.
Simplement, cal un “expert” que validi el que s’ha registrat abans de tancar-lo i donar-lo com a bo. I no cal que sigui el director general.
El paper de l’expert
Aquest expert ha dhaver participat en la implantació del registre.
Ha de saber: què fem, per què ho fem així, quins beneficis esperem obtenir-ne, i quan una dada pot donar-se realment per bo.
Perquè validar no és desconfiar.
Validar és assegurar que allò que després analitzarem té sentit.
Quan un KPI fa mala olor
A més, com sempre s’escaparan coses —perquè el dia a dia ens exigeix més que probablement el mateix registre, que moltes vegades és un “a més a més”–, cada cop que davant d’un KPI ens surtin resultats “sospitosos”, haurem d’indagar.
Si alguna cosa fa mala olor, caldrà revisar si es tracta de: un problema de registre puntual, un problema de registre generalitzat, una mala interpretació de la dada, o una desviació real que hem d’atacar. I, en cas de detectar el problema, esmenar-lo.
Fugir de la “merda”
No és sobregestió.
No és una pèrdua de temps.
No és menysprear el registrador de primera instància.
Simplement, és fugir de la “merda”!!!!
